Hiperhidrosi o hipersudoració
La hiperhidrosi és un trastorn en el qual es produeix un excés de suor a diferents àrees del cos encara que les condicions ambientals i d’activitat no ho requereixin. Malgrat és desconeix l’origen, es sap que el centre de regulació tèrmica del cervell emet senyals errònies a través dels nervis fins a les glàndules sudorípares per tal que aquestes produeixin suor encara que no faci calor.
És un trastorn amb un elevat impacte psico-social sobre el pacient, ja que l’augment de la suor en zones visibles com la cara o les aixelles, o bé en zones amb molta activitat social com les mans, poden provocar una caiguda important de l’autoestima i de les relacions interpersonals, a més de suposar un problema potencial en l’execució d’algunes maniobres domèstiques o laborals (donar la mà, dibuixar, conduir, cuinar, escriure…).
Existeixen nombroses opcions terapèutiques per a la hiperhidrosi, des dels tractaments tòpics fins a la cirurgia. D’entre les teràpies tòpiques destaquen els preparats amb clorur d’alumini, que redueixen la producció de suor per part de les glàndules. La iontoforesi consisteix en la realització de banys amb una solució líquida concreta i en uns recipients que emeten corrents elèctriques que redueixen l’activitat productiva de les glàndules. És una teràpia efectiva i còmoda, que el pacient pot realitzar a casa si adquireix el dispositiu mèdic.
No obstant, el tractament amb millor relació risc/benefici/cost és l’aplicació local de toxina botulínica. Aquesta exerceix la seva acció entre la fibra nerviosa que transmet la senyal activadora i la glàndula sudorípara, reduint el nombre d’estímuls i la intensitat dels mateixos. D’aquesta manera, encara que el centre tèrmic enviï senyals a les glàndules, els primers arriben en menor nombre i magnitud. És una teràpia molt còmoda, es realitza la injecció de la toxina en diferents punts de l’àrea afectada després d’aplicar anestèsia tòpica o local i l’efecte es comença a percebre al cap de pocs dies. Habitualment s’utilitza per a tractar les aixelles, les mans i/o peus.
Finalment, existeix l’opció quirúrgica. En aquests casos es realitza una simpatectomia, tallant o pinçant el nervi que condueix la senyal estimuladora de la suor del cervell a les mans. El nervi simpàtic transcorre per dins del tòrax i la intervenció s’ha de realitzar sota anestèsia general a càrrec de Cirurgia Toràcica. Normalment s’utilitza aquesta tècnica en casos en què no hi ha resposta a la toxina botulínica.