Mol·luscs

Els mol·luscs són propis de l’edat infantil, especialment en nens i nenes que realitzen activitats a la piscina. El nom original d’aquesta infecció és “molluscum contagiosum”, fet pel qual ja queda clar que són un procés fàcilment contagiós i habitual entre companys de classe, d’activitat esportiva o bé entre germans.

No acostumen a produir cap simptomatologia i inicialment poden ser confosos per un “granet” propi d’un pèl invertit, per això és freqüent que, quan el pacient ve a la consulta, el quadre porti setmanes o mesos d’evolució. A vegades, es produeix un èczema al voltant o a prop dels mol·luscs (vermellor, descamació, picor), cosa que es tradueix com una resposta immunitària del pacient i que normalment precedeix la seva desaparició –tot i que no n’és un signe premonitori constant–.

Tot i que no requereixen un tractament de forma obligatòria ja que finalment el sistema immunitari els elimina, és habitual que puguin romandre durant setmanes o mesos i ocasionin un problema a l’escola o a les activitats esportives com a focus de contagi, o bé siguin motiu de preocupació pels pares. Existeixen diferents opcions terapèutiques. Clàssicament, els mol·luscs s’han extret físicament mitjançant el curetatge, col·loquialment conegut com la tècnica de la cullereta, sota anestèsia tòpica. No obstant, aquest procés resulta estressant per al nen i per als pares, acostuma a sagnar durant la realització, i pot provocar cicatrius irreversibles. D’altres opcions físiques poden ser la congelació mitjançant el nitrogen líquid (crioteràpia) o la fulguració amb làser de CO₂. Aquests mètodes resulten òptims quan hi ha un baix nombre de mol·luscs, però quan són nombrosos es suggereix l’aplicació domiciliària de solucions astringents durant uns dies per tal de facilitar la resposta immunitària de l’hoste i l’eliminació natural dels mateixos.