Vitiligen

No se sap amb exactitud quin és l’origen d’aquesta afecció. Alguns científics defensen que es una malaltia autoimmunitària en que el sistema immunitari destrueix els melanòcits de la pell. També creuen que un o més gens són els responsables d’augmentar la probabilitat que una persona pateixi la malaltia.

D’altres pensen que un esdeveniment determinat, tal com una cremada de sol o l’estrès emocional, pot causar l’inici del vitiligen. No obstant això, encara no s’ha comprovat quin és l’origen exacta.

Moltes persones desenvolupen la malaltia entre els 20 i els 30 anys d’edat, però pot presentar-se a qualsevol edat. La malaltia afecta per igual tant als homes com a les dones de totes les races; però, es nota més en les persones de pell fosca.

Els individus amb certes malalties autoimmunitàries (com ara l’hipertiroïdisme i l’ hipotiroidisme) son més propensos a patir vitiligen que els que no les pateixen.

El vitiligen també pot ser hereditari. Els nens que els pares pateixen d’aquesta malaltia tenen més probabilitat de desenvolupar-la. No obstant això, no vol dir que sempre que un dels pares ho pateixi, el nen ho desenvolupi.

No hi ha manera de saber si el vitiligen es propagarà o no. En algunes persones les taques blanques no s’estenen, en canvi en altres s’escampen a altres àrees del cos de forma ràpida o molt lentament al llarg dels anys. Algunes persones han reportat tenir més taques blanques després d’estar sota estrès físic o emocional.

El tractament , en general , es difícil degut al no coneixement cert de l’origen. El mes habitual és l’administració de corticoides per via oral o tòpica . El Tacrolimus (Protopic) per via tòpica i els que poden induir una recuperació del color son la combinació de la Kellina amb radiació ultraviolada A i/o B.

No tots els tractaments són adequats per a totes les persones. Molts dels tractaments poden tenir efectes secundaris no desitjats, és per aquest motiu que recomanem sempre visitar el dermatòleg per aconseguir els millor diagnòstic i tractament.