Xantelasmes

Els xantelasmes són acumulacions cutànies de colesterol que se situen a les parpelles o al voltant dels ulls. Es manifesten com pàpules (sobreelevacions) ben definides i de coloració grogosa a les vores internes de les parpelles. Són asimptomàtics i apareixen típicament a partir de l’edat mitja de la vida, més freqüentment en dones que en homes.

Tot i que són una acumulació de colesterol, només el 50% dels casos s’associen a una dislipèmia (excés de greixos a la sang). No suposen cap risc per a la salut de la pell, però si s’associen a una hipercolesterolèmia, indiquen que hi ha un risc cardiovascular superior (l’excés de colesterol en sang és un factor de risc per esdeveniments cardíacs o cerebrals). Per aquest motiu és imprescindible que, davant el diagnòstic de xantelasmes, el dermatòleg li demani un perfil lipídic per estudiar la quantitat de greixos que circulen per la sang.

Més enllà de l’aspecte sobre la salut cardiovascular, els xantelasmes són un motiu de consulta estètica freqüent, doncs apareixen en zones molt visibles. Donat que consisteixen en un dipòsit a la part intermitja de la pell, no acostumen a respondre al tractament tòpic (cremes) sinó que s’han d’eliminar mitjançant algun procediment a consulta. Es disposa de tres mètodes bàsics per a la seva eliminació: la cirurgia (exèresi i tancament amb sutura), l’aplicació d’àcid tricloroacètic, o l’evaporació amb làser de CO2. A menys que no siguin d’una gran mida, la cirurgia no s’acostuma a practicar, doncs deixa la cicatriu de la sutura. El peeling d’àcid tricloroacètic sol requerir nombroses sessions per aconseguir el resultat desitjat i acostuma a ser un procediment feixuc per al pacient. Contràriament, el làser de CO2 permet evaporar el dipòsit excessiu de greix de la pell sense la necessitat de tancar la ferida amb punts, i permet l’eliminació dels xantelasmes en molt poques sessions. En estudis comparatius entre les diferents tècniques, el làser de CO2 ha mostra un perfil d’eficàcia i seguretat clarament superior a la resta d’opcions. L’eliminació amb làser es pot realitzar sota anestèsia tòpica (en crema) si els xantelasmes són petits, o bé amb anestèsia local, de forma còmoda i ràpida. Es formarà una petita crosta sobre les àrees tractades, que no impedirà la vida normal del pacient, en un procés de cicatrització habitual d’una setmana. En termes generals, una o dues sessions de làser de CO2 són suficients per tractar els xantelasmes de forma satisfactòria i confortable.